Estat del comerç electrònic a Europa

El passat 27 d’octubre es va celebrar una taula rodona de mercats electrònics i competència, que organitzava la Comisión Nacional de la Competencia dins de la seva III Jornada Anual. En aquesta taula hi havia entre d’altres: Cecilio Madero (Director del Departament de Competència de la UE), Carlos Vecino (Director de Màrqueting de Vodafone) i Enrique Dans (conegut blogaire).

En aquest post fem un petit recull d’algunes de les notes que va realitzar Enrique Dans sobre la situació del comerç electrònic a Europa, interessants per a fer-se un mapa mental del futur immediat del comerç electrònic:

  • El comerç electrònic és un dels principals generadors de valor gràcies a la seva eficiència, també és un factor important en la dinamització del consum.
  • El 70% del comerç electrònic es concentra en tres països (Regne Unit, Alemanya i França), i cada cop aquesta diferència s’incrementa gradualment entre aquests i la resta d’Europa.
  • El comerç electrònic en la UE té moltes dificultats / obstacles, Europa és un entorn de negocis complex, costós i imprevisible:
      • En molts mercats, l’oferta no és suficient com per permetre un desenvolupament del comerç electrònic com a tal.
      • Les botigues no serveixen a l’estranger, només el 4% de les botigues en línia europees són internacionals (venen com a mínim en deu països), i la immensa majoria es limiten a mantenir activitat amb un o dos països. La gran majoria de les botigues es neguen a servir un producte en un altre estat membre.
      • Legislació inabordable i duanes dignes de repúbliques bananeres: el termini de permanència d’un producte a la duana i l’aranzel aplicat són completament imprevisibles i arbitraris. La generació d’un entorn legislatiu harmonitzat és fonamental per al desenvolupament del comerç electrònic.

      Davant d’aquests obstacles trobem les següents respostes:

      • El consumidor no té drets, per tant no pot exercir accions davant d’una duana per endarrerir en una transacció, o discutir pagaments de tributs que són generats amb la més absoluta arbitrarietat.
      • Les botigues opten per la ofuscació: sistemes que deneguen les transaccions amb targeta si detecten una adreça de facturació d’un altre estat membre, problemes amb el carretó de la compra, amb la configuració de la logística, etc.
      • Les companyies de logística es troben indefenses davant la patent ineficiència i impredictibilitat de les duanes, i les lògiques protestes del client i de les botigues.

        En béns intangibles, com els productes culturals, el caos és encara més gran, i això impedeix el desenvolupament d’ofertes capaços de competir raonablement amb l’intercanvi entre particulars. L’existència de règims de cànon de legalitat molt discutible i de sistemes d’informe, recollida i retorn d’aquests diferents per països suposa un fort obstacle al desenvolupament del comerç electrònic.

        Anuncis

        Deixa un comentari

        Fill in your details below or click an icon to log in:

        WordPress.com Logo

        Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

        Twitter picture

        Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

        Facebook photo

        Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

        Google+ photo

        Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

        Connecting to %s